ICV lamenta la mort de Miguel Núñez
El president d’ICV, Joan Saura, ha lamentat avui la mort de l’ex-dirigent del PSUC, Miguel Núñez. Saura ha recordat la figura de l’ex-dirigent polític afirmant que va ser “durant tota la seva vida un lluitador per la justícia social, la solidaritat i la defensa dels vulnerables” alhora que ha recordat que la seva “lluita per la democràcia el va dur a la presó on va patir tortures i va tenir un comportament de llegenda”.
En aquest sentit Saura ha elogiat la seva trajectòria tant abans de ser escollit diputat en el Congrés dels Diputats fins després amb la creació de l’associació Las Segovias per a la Cooperació amb Centre Amèrica. El president ecosocialista ha posat de relleu la seva tasca en cooperació. Per això Saura ha indicat que Núñez ha estat i serà sempre “un dels màxims referents que té ICV per la seva visió política oberta i atenta sempre a la realitat”.
Nascut a Madrid el 1920, Miguel Nuñez es va afiliar a la Joventut Socialista Unificada l’any 1936 i al PCE. Va lluitar durant la Guerra civil formant part de la “Quinta del biberó”. Després de la guerra va ser detingut quan encara no arribava a la majoria d’edat i va ser condemnat a 30 anys de presó. Va complir condemna a les presons d’Atocha, Yeserías, Ocaña i Aranjuez.
En sortir de la presó, es va traslladar a Barcelona des d’on va ser el responsable polític de l’agrupació guerrillera de Catalunya. Durant el franquisme va viure la clandestinitat i va patir l’exili. En tornar de França l’any 1953 va ser responsable del PSUC de Barcelona i membre de la direcció del PCE.
L’any 1958 és detingut i condemnat de nou a 59 anys de presó i és internat a la presó central de Burgos sortint en llibertat provisional l’any 1967 on retorna a la clandestinitat sent el responsable del PSUC a l’interior. L’any 1977 és escollit diputat al Congrés pel PSUC.
Després de deixar les corts generals Miguel Nuñez es dedica a la cooperació internacional fundant i presidint l’associació Las Segovias per a la Cooperació amb Centre Amèrica. L’any 1993 va rebre el premi Ciutat de Barcelona de Cooperació i al 1998 se li va lliurar la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona. El 2004 el govern de Catalunya va atorgar-li la Creu de Sant Jordi
