República té nom de dona

El 8 de març, dia de la dona treballadora, mirem al passat i veiem que al llarg de la història (política, social, filosòfica, científica, religiosa) la dona ha estat sotmesa, menystinguda, ignorada i que la lluita per la igualtat ha estat llarga, dura, reprimida. Però mirem el present i avergonyim-nos!: La bretxa salarial entre homes i dones a l’Estat espanyol ronda el 20%, que significa que una dona ha de treballar dos mesos més que l’home per cobrar igual salari o cotitzar 11 anys més per cobrar la mateixa pensió. La igualtat que predica la llei és paper moll quan el veritable poder continua en mans dels homes i el seu masclisme. La igualtat és paper moll quan hi ha lleis masclistes que encara pretenen negar els nostres drets, com el de decidir lliurement sobre el nostre propi cos (si els homes s’embarassessin, l’avortament seria legal).

El dret a sufragi femení a Espanya no va arribar fins a la Segona República. Ara, necessitem una nova República per garantir-nos la plena igualtat. I la tenim a tocar. Tenim la gran oportunitat de construir la República d’igualtat, llibertat i fraternitat. Participem activament en el procés reivindicant que només pot ser República si es reconeixen els nostres drets. Siguem conscients de la nostra responsabilitat històrica i de la necessitat que l’assumim. Per nosaltres, per les nostres filles, per les nostres mares, per les dones oprimides, humiliades, silenciades durant segles… I també per un món millor. Perquè un món d’igualtat, on la mirada femenina s’imposi serà necessàriament un món millor. Dones colomenques, ciutadanes de Catalunya, ara és l’hora d’estar alerta… i de ser tres voltes rebel.