La dona: quin paper per a quina societat?
El paper de la dona en l’actual esdevenir polític i social es troba encara en un punt bastant allunyat d’on podríem dir que la societat patriarcal, i el model equitatiu que tant anhelem, hagi trencat barreres i hagi posat la dona en llocs absolutament increïbles fins ara. En primer lloc, hem de definir-nos en la societat com a individus que viuen i conviuen en igualtat de condicions i oportunitats, com a persones, humans. Partint d’aquesta premissa no hi hauria d’haver distincions de gènere en cap aspecte de la vida. Aquesta afirmació la tindríem clara si no vinguéssim d’una societat clarament patriarcal, marcada pel paper de l’església i una història profundament arrelada a la tribu, on la dona era qui inicialment cuidava dels fills i el poblat i l’home es dedicava a portar el menjar a casa.
Aquesta societat històricament encarregada a tasques reproductives i de supervivència ha anat evolucionant i convertint-se en el que és ara. On sembla que les dones que han equiparat la seva tasca i el seu sou al dels homes, han hagut de renunciar a moltes de les coses que se’ls reclamava per la seva condició i on moltes i moltes dones pateixen moltes afectacions mèdiques a causa d’aquest paper social, arcaic, que se li havia atorgat al llarg de la història.
Podem evidenciar i posar en relleu que en el nostre terreny, el de l’educació, la dona és predominant a les facultats de magisteri i en el dia a dia dels centres educatius. Per què? Doncs perquè partim de la figura maternal, on la dona cuidadora ha de continuar amb aquesta tasca. No ho definiria com a quelcom negatiu, la paritat hauria de començar per petits gestos. És veritat que, conforme els infants van creixent i arriben a joves, reben atenció de professionals de l’educació d’ambdós sexes. Però, és perquè els homes hi han entrat més? O bé perquè s’entén que els homes són més especialitzats i experts en diferents temes? Difícil de respondre. No vull semblar purament feminista pel fet de ser dona, simplement vull evidenciar fets. No em molesta que hi hagi uns oficis en els que es decantin més els homes i altres les dones, sempre i quan, no es subestimi per ser d’un gènere o un altre o bé es menyspreï una tasca davant l’altra.
I aquí és on trobem el gran dilema, un dels conflictes actuals: la gran crisi de cures en la que ens trobem immersos. Si mirem la piràmide de població, veurem que hi ha una gran part envellida, que requereix d’unes cures especials i concretes. Per altra banda, observem uns naixements molt per sota dels necessaris per tenir un sistema sostenible. Però sortint d’aquesta altra premissa, a qui li encarreguem tenir cura dels nostres infants quan homes i dones (equiparant tasques domèstiques, sous, feines…) treballem i estem fora de casa? I quan els nostres avis, pares, necessiten d’algú que els atengui constantment? Doncs sovint ho encarreguem a dones que, amb uns sous baixíssims o gairebé inexistents, se Llegir més …
![Santa Coloma de Gramenet]()
Via:: Casal del Mestre
https://www.santako.com/la-dona-quin-paper-per-a-quina-societat/https://i0.wp.com/www.santako.com/wp-content/uploads/2017/02/06_fondo.jpg?fit=320%2C154&ssl=1https://i0.wp.com/www.santako.com/wp-content/uploads/2017/02/06_fondo.jpg?resize=150%2C150&ssl=1GeneralEl paper de la dona en l'actual esdevenir polític i social es troba encara en un punt bastant allunyat d'on podríem dir que la societat patriarcal, i el model equitatiu que tant anhelem, hagi trencat barreres i hagi posat la dona en llocs absolutament increïbles fins ara. En primer...Tedi RocaTedi Rocatedi.roca@gmail.comAdministratorSantako.com
