Després de vuit anys de crisi econòmica costa donar un missatge positiu, tot i trobar-nos immersos en l’ambient nadalenc i a les portes d’un Any Nou. Molts analistes econòmics afirmen que alguna cosa comença a canviar en l’economia i que en la llunyania s’albira un canvi de cicle. Diuen que els euros han començat a moure’s i que, en la nova etapa, deixaran de viatjar entre les mateixes butxaques per arribar a les cases dels ciutadans corrents.

Els experts sostenen que aquest Nadal s’està notant el canvi cap a un nou cicle alcista. No obstant això, un observa que la vida segueix més o menys igual a Santa Coloma i, especialment, en els barris del sud. La bonança anunciada es nota poc en les famílies colomenques i el comerç sosté que treballa per a cobrir despeses i poc més. És tan negatiu fer una anàlisi catastrofista com una triomfalista. Però seria una ignomínia ignorar que hi ha persones i famílies que ho estan passant malament, molt malament.

Per desgràcia, les administracions públiques no poden arribar a cobrir l’allau de necessitats de les persones més afectades per l’atur i la crisi. Probablement, institucions com l’Ajuntament estiguin fregant el límit de les seves possibilitats, ja que els governs de Madrid i Catalunya els han delegat bona part de les seves obligacions. Sent això veritat, segurament seria possible afinar en els comptes i ajudar més a determinades entitats per arribar una mica més fins a aquests veïns. En aquest sentit, cal dir que és una pèssima notícia el tancament de Fondo Comerç, que tant ha fet per la convivència al Fondo i per netejar la mala bava que anaven deixa’n pels seus carrers elements xenòfobs.

Possiblement, administracions com la Diputació podrien ajudar més del que ho fan, amb només repassar les seves despeses saltuàries. Possiblement, la Generalitat hauria d’estar més el cas a les necessitats de l’anomenat cinturó barceloní i complir amb les seves obligacions. Possiblement, un millor tracte —no només econòmic— del Govern Central a Santa Coloma i al conjunt de Catalunya ens ajudaria a sortir del sot. Probablement, si totes aquestes administracions fessin política en majúscules i establissin un diàleg de debò, al ciutadà li arribarien els efectes d’aquesta hipotètica recuperació econòmica que vaticinen.

Tot i la dura realitat, la població colomenca està reaccionant, tímidament, però es mou en defensa de les restes de l’Estat de Benestar. La demanda unitària d’una nova residència per a gent gran per part de SOS Gent Gran és un exemple per a l’esperança. També ho és el treball altruista d’entitats com Amics de la Gent Gran, que conviuen amb aquestes persones per combatre la seva angoixa i solitud. Tots tenim la moral una mica tocada, però hi ha motius per cert optimisme.

Que ningú esperi que les institucions, els partits, els sindicats o les entitats filantròpiques vagin a casa seva a resoldre els seus problemes. Ells són eines imprescindibles en una societat democràtica, però el veritable canvi està en cada colomenc i colomenca. Cal exigir que les administracions públiques compleixin Llegir més …

Via:: forumgrama

https://i0.wp.com/www.santako.com/wp-content/uploads/2016/12/FestaMajorHivern16.jpg?fit=1006%2C768&ssl=1https://i0.wp.com/www.santako.com/wp-content/uploads/2016/12/FestaMajorHivern16.jpg?resize=150%2C150&ssl=1Tedi RocaGeneralDesprés de vuit anys de crisi econòmica costa donar un missatge positiu, tot i trobar-nos immersos en l'ambient nadalenc i a les portes d'un Any Nou. Molts analistes econòmics afirmen que alguna cosa comença a canviar en l'economia i que en la llunyania s'albira un canvi de cicle. Diuen...Santa Coloma de Gramenet