Manifest del Correllengua 2015
Tots sabem que la llengua catalana és el fil d’acer que cus el nostre passat amb el nostre futur, que teixeix tota una història de resistència nacional, que broda un territori de més de 70.000 kilòmetres quadrats i gairebé 15 milions d’habitants repartits en quatre –i aviat cinc- estats diferents. I, per damunt de tot, sabem que la llengua catalana és la que ens fa realment únics al món. Tota la resta del que ens caracteritza, són petites variacions sobre el que és comú a la resta d’humanitat.
En canvi, ningú no sap ben bé com és que la llengua catalana, una “estructura” material i espiritual que fa més de tres-cents anys que no disposa d’un estat fort ni d’un exèrcit per defensar-se, s’ha mantingut tan viva. És cert que amb força precarietat, moltes intermitències i duríssimes interferències, a vegades ha tingut tota l’escola amb els seus mestres al costat. Ha disposat de grans poetes, novel·listes, científics i de bellíssimes cançons que l’han universalitzat. Ha comptat amb alguns governs i un grapat de funcionaris que l’han reivindicat amb tota la seva força, certament, molt limitada. I, això sí, ha tingut un munt d’experts que entre tots l’han protegit, estudiat, difós i fet créixer. Però les amenaces a què ha estat i segueix sotmesa són tan enormes, que resta per explicar com ha sobreviscut a l’embat d’aquesta desproporció de forces
La meva tesi, pendent de ser passada pel sedàs de la ciència, és que els catalans, en lloc de fer de la nostra llengua un mur de protecció i contenció de la diversitat, de convertir-la en una frontera per distingir-nos dels parlants d’altres llengües, l’hem emprat com a porta d’entrada a casa, com a via d’inclusió, com a espai de contacte i de reconeixement amb la resta de món. És allò que explica tan bé l’anècdota que relatava fa anys la Carme Junyent a l’AVUI, d’una recerca que feia el seu grup de treball universitari. En una entrevista a un fill de gambians nascut a Catalunya, quan li van demanar si li semblava que parlar català era important, el nano –sense fer concessions a la correcció política- va respondre: “I tant que és important! Si parlo català, no sóc tan negre”.
És clar que això ha volgut dir sotmetre la llengua catalana al risc d’un contacte molt obert amb els amics i d’una promiscuïtat perillosa amb els enemics, fet que sovint l’ha desnaturalitzat Llegir més …
Via:: Correllengua
https://www.santako.com/manifest-del-correllengua-2015/GeneralMANIFEST DEL CORRELLENGUA 2015 Tots sabem que la llengua catalana és el fil d'acer que cus el nostre passat amb el nostre futur, que teixeix tota una història de resistència nacional, que broda un territori...Tedi RocaTedi Rocatedi.roca@gmail.comAdministratorSantako.com
