[Maulets] Comunicat de valoració de les eleccions municipals i autonòmiques
Comunicat de valoració de les eleccions municipals i autonòmiques [Països Catalans, 15/06/2007]
Davant els resultats de les eleccions municipals a l'àmbit català sota jurisdicció espanyola i autonòmiques al País Valencià i les Illes, Maulets, el jovent independentista revolucionari, celebrem l'èxit de les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) i de les diferents candidatures alternatives, pels bons resultats obtinguts en aquestes eleccions municipals: s'ha triplicat el nombre de regidors que es van aconseguir en les darreres eleccions municipals (22 regidors i gairebé 20.000 vots si comptem les CUP estrictes; 48 regidors i gairebé 36.000 vots si també hi comptem plataformes diverses), i s'ha aconseguit presència en nombroses ciutats i viles i en diverses capitals de comarca: Mataró, Vic, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Valls, Berga, Sant Celoni, Cardedéu, Molins de Rei, Salt (Independents per Salt), Ripollet (Compromís per Ripollet), Arbúcies (CUPA)…
Algunes candidatures no han aconseguit representació per ben poc: és el cas de Martorell, Navarcles o Barxeta, al País Valencià, on tan sols han faltat dos vots, o de Gramenet del Besós (Gent de Gramenet). Aquests bons resultats signifiquen, a més de la consolidació del projecte independentista i d'esquerres de la CUP, merescuda pel bon treball fet, una prova que els projectes participatius, democràtics i horitzontals són una eina vàlida per oposar-nos al sistema capitalista de predació construint la unitat popular des dels nostres barris, viles i ciutats. Després de les eleccions, la representació obtinguda ha de servir per fer polítiques socials, de preservació del nostre territori i de potenciació de la nostra llengua i identitat des de l'àmbit més proper a les treballadores catalanes, el municipal.
A les Illes i el País Valencià, però, no hi ha res a celebrar. La dreta reaccionària espanyola ix reforçada de les eleccions locals i autonòmiques (encara que al parlament illenc perden la majoria absoluta), tot i els nombrosos casos de corrupció urbanística (pensem en Andratx, o en l'alcalde de Vila-real i en Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, que amb casos judicials oberts revaliden els seus càrrecs), tot i la destrucció i la pressió urbanística a què són sotmesos aquests territoris. No solament no s'ha produït un canvi d'escenari a les institucions, sinó que la dreta, a més de revalidar les majories incrementa la diferència amb l'esquerra institucional al Parlament valencià, guanya en gairebé totes les principals ciutats del País Valencià, com Alacant, València (amb una molt àmplia majoria absoluta de Rita Barberà), i Castelló; a Mallorca, Catalina Cirer renova la victòria a Ciutat. També resulta molt preocupant l'avanç l'extrema dreta (tot i la desfeta de Coalición Valenciana, de García Sentandreu), que ha aconseguit representació en llocs com Onda, ciutat de la Plana Baixa, on España 2000 ha aconseguit un regidor.
L'abandonament i la degradació de la sanitat i l'ensenyament públics després d'aquests anys de govern de dreta, la regressió de la llengua en tots els àmbits, la precarietat laboral, etc. són problemàtiques que el debat electoral ha passat per alt: l'esquerra institucional, una vegada més, es mostra incapaç d'enfrontar les preocupacions reals de la població catalana des d'una perspectiva transformadora i crítica; els diversos partits i coalicions que s'autodenominen d'esquerres s'han mostrat, en aquestes eleccions, incapaços de liderar un vertader canvi. El discurs que ha eixit victoriós és el de la dreta, el d'un suposat creixement econòmic sense aturador, el dels grans esdeveniments, de la Fórmula 1 i la Copa Amèrica, el dels parcs temàtics, camps de golf, urbanitzacions i turisme… amplificat per un panorama mediàtic en gran part sota el seu domini (el cas de mitjans públics com Canal 9 i IB3, o els diaris el Mundo, Las Provincias, Mediterráneo…).
Nosaltres sabem quina és l'altra cara del discurs de la dreta: en els grans esdeveniments, nosaltres hi veiem destrucció i degradació dels nostres barris, especulació i malbaratament de recursos públics que no aniran destinats ni a la sanitat, ni a l'educació, ni a cap altra prestació pública; en els parcs temàtics i els camps de golf, hi veiem malbaratament de recursos naturals i transvassaments; en les urbanitzacions, corrupció urbanística i destrucció del territori; en el turisme, treballs estacionaris, precaris i mal remunerats. Nosaltres, els joves independentistes, anticapitalistes, antifeixistes, hem de saber construir espais d'unitat popular, espais des d'on combatre el discurs dominant i defensar els nostres drets com a treballadores i com a catalanes enfront del capital i la homogeneïtzació. El nostre projecte d'independència i de justícia social, a través del derrocament de les estructures estatals capitalistes espanyola i francesa, el nostre projecte transformador i revolucionari passa necessàriament per la construcció d'espais de contrapoder en els notres àmbits més propers, espais des dels quals treballar i lluitar per una societat democràtica, justa i igualitària. Exemples com els de les CUP i altres candidatures populars no estrictament independentistes ens han de servir d'exemple.
Des de les viles i les ciutats dels Països Catalans, construïm la unitat popular!
El jovent construïm independència i revolució!
El combat maulet continua!
Maulets, el jovent independentista revolucionari
Països Catalans, maig de 2007
